Quilapayún a Barcelona i al Carmel


Eduardo Carrasco, Carlos Quezada, Luis Hernan Gómez, Luis Hugo Lagos i Guillermo García Campos, són els cinc membres històrics de Quilapayún que van actuar l’any 1974 (20 i 21 de setembre) i que ara han tornat a la ciutat.gràcies a la gent que ha impulsat aquest homenatge: José Luis Vergara, Marcial Mira i Eulogio Dávalos.

Els integrants del grup Quilapayún van voler visitar el barri del Carmel durant el matí del mateix divendres, per tal de poder fotografiar-se a l’escultura que hi ha en homenatge a Salvador Allende a la plaça que porta el seu nom i que cada onze de setembre viu un dels moments més emotius del nostre curs, l’homenatge a Salvador Allende. La passejada pel barri del Carmel, acompanyats de Joan Vallvé, conseller d’ICV-EUiA, del conseller tècnic Pere Nieto i d’altres persones del Districte i de la comissió organitzadora, vam poder conversar de forma molt cordial amb els membres de Quilapayún. Recordaven amb emoció el que va representar el concert del 1974 a Barcelona. Un concert que va ser un esclat de llibertat dins del franquisme, un concert que, organitzat per Agermanament, va saber superar les traves del franquisme i la seva censura, plantejant el concert com de suport a les missions, o donant les lletres a la censura sense comes i en majúscules perquè fos més difícil la seva comprensió. La inutilitat de molts funcionaris va permetre que acabessin el concert cantant “El pueblo unido jamás será vencido”. Després dels concerts a Barcelona van haver de tornar a Xile perquè no els hi van permetre seguir la gira, però els concerts van ser un referent pel fort moviment antifranquista d’aquells moments.

Divendres per la tarda al Saló de Cent es va fer l’homenatge amb la presència de l’Alcalde. Es van poder escoltar fragments d’aquell concert, es van recordar anècdotes de la seva arribada a la ciutat i van acabar de la millor forma que podien agrair l’homenatge, cantant. En primer lloc “Te recuerdo Amanda” acompanyats a la guitarra pel nostre amic, el mestre Eulogio Dávalos i després cantant “la muralla” i amb el públic en peu i cantant tothom “El pueblo unido jamás será vencido”. Un just homenatge i des d’ICV d’Horta-Guinardó volem agrair la seva visita al barri del Carmel, que entenem com un reconeixement a la tasca de mantenir viva la memòria del president Allende. En breu podreu veure el vídeo que vam enregistrar amb Quilapayún i també podeu llegir més informació al blog d’en Pere Nieto.

1 comentari:

Marc ha dit...

Vaig assistir a l'acte del Saló de Cent. Un acte senzill i carregat d'emoció.
Val a dir que les seves cançons ja no son només "seves", sinó que formen part del patrimoni col·lectiu de tota la gent que arreu del món ens en hem apropiat per incorporar-les al nostre bagatge emocional i de lluita per fer del món un lloc una mica millor per als homes i dones que hi habitem.