El Turó de la Rovira torna a ser actualitat. L’espai s’ha
convertit en un referent per a molta gent de la gent de la ciutat, sobretot
molta gent jove que puja a gaudir de les vistes, a tocar la guitarra i beure
cervesa, a sentir-se lliure dins la ciutat. I també, cada cop més, el Turó s’omple
de turistes que seguint les recomanacions de les darreres guies comencen a descobrir
l’espai com l’únic mirador de la ciutat que permet tenir una visió de la ciutat
amb 360 graus. El Turó de la Rovira s’ha convertit en un punt singular de
Barcelona per les seves vistes i el seu entorn, ara cal recuperar, també, la
memòria històrica, sobretot la de la bateria antiaèria de la Guerra Civil i la
de les posteriors barraques.
Però cal recordar que aquest espai no ha estat sempre
igual, que cal recordar de tant en tant qui va estar al darrera d’aquesta
recuperació. Quan l’any 2003 em vaig incorporar al Districte d’Horta-Guinardó,
el primer lloc al que em van portar va ser al Turó de la Rovira per tal de
tenir una visió clara de com eren els barris del Districte. Aquell mateix dia,
del juliol de 2003, la regidora ja em va expressar la voluntat de recuperar l’espai.
I des de llavors un procés que ha permès donar a conèixer el Turó a molta més
gent. Un procés liderat pels moviments veïnals de Can Baró i on, amb plena
complicitat ens hi vam sumar el Districte, la Fundació Josep Carol, el Museu d’Història
de la Ciutat, Parcs i Jardins, l’Agència del Carmel...Sempre ho he dit i ho
repetiré tantes vegades com calgui. La recuperació del Turó de la Rovira és el
fruit de l’esforç de molta gent. I no vull recordar noms perquè segur que me’n
deixaria i seria injust. Però sense la constància de la gent de Can Baró, la
capacitat de molts tècnics i la voluntat política d’ICV-EUiA això no hauria
estat possible.
I ara sembla que l’objectiu és posar el Turó de la Rovira
en l’agenda dels turistes que visiten la ciutat. I ho sento però no hi estic d’acord.
Una cosa és que gent que visita la nostra ciutat vulgui conèixer el Turó de la
Rovira, sols faltaria. Hi ha gent que ho valorarà i ho entendrà, però no podem
pretendre “massificar” la pujada al Turó per vendre una ciutat de postal. El
Turó de la Rovira no són sobretot les vistes (impressionant per cert). El Turó
de la Rovira ens ha de permetre explicar la ciutat, però sobretot la ciutat que
sempre ha lluitat per la dignitat. La ciutat de la gent que va lluitar contra
el feixisme a la Guerra Civil, la ciutat de la gent que va arribar i va
construir Barcelona des de les seves barraques, la ciutat dels barris que avui
segueixen reivindicant millores socials i urbanístiques a Can Baró, al Carmel,
a la Teixonera...
No hem de fer obres per garantir que la gent que baixi
del bus turístic es faci una foto des d’una balconada buida de contingut, hem
de garantir que qui pugi al Turó entengui que hi ha al darrera de tot això. Hi
ha dues prioritats que per a mi són fonamentals. La primera és haver guanyat un
espai públic per a la gent de la ciutat. Igual que va ser fonamental recuperar
el litoral cal també guanyar els Tres Turons com a espai per a la gent. I el
segon objectiu és disposar d’espais que ens permetin interpretar la història de
la ciutat. Sobretot algunes històries que sembla que no es vulguin posar en
valor. I ho sento si cal escollir entre el Turó de la Rovira de “postal” o el
Turó d ela Rovira de la “dignitat”, jo ho tinc clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada