Declaració Institucional instrumentada com a moció sobre l’atac marroquí al Campament Sahrauí de la Dignitat “Gdeim Izik” del plenari del districte d'Horta-Guinardó votada per unanimitat.
EXPOSICIÓ DELS FETS,
A inicis d’octubre d’aquest any, milers de saharauis van sortir de les ciutats ocupades del Sàhara Occidental i van començar a organitzar un campament de protesta contra la sistemàtica política marroquí d’exclusió i marginació. Les seves reivindicacions eren de caràcter social: dret a la llibertat d’expressió, dret a l’educació, dret a una vivenda digne, dret a un lloc de treball, i dret a una assistència sanitària.
El govern del Marroc com a resposta en primer lloc va sitiar amb unitats de les forces armades el Campament per la Dignitat “Gdeim Izik”, produint-se nombroses agressions indiscriminades i causant la primera mort en un menor de 14 anys i posteriorment el dia 8 de novembre, varen assaltar i desallotjar amb violència el campament. Aquesta agressió s’ha vist acompanyada per la repressió posterior a les ciutats de l’Al-Aiun, Smara, Bojador, Dajla.
El campament estava integrat per més de 2.000 haimes i 20.000 sahrauís, compost per famílies senceres i civils desarmats, en actitud no violenta i decidida per denunciar aquesta marginació social i econòmica del Poble Sahrauí a la seva pròpia terra. Aquestes agressions s’han vist acompanyades per l’ocupació i la destrucció de les cases saharauis, sobretot a la ciutat d’Al-Aiun, de detencions arbitràries per part de la policia i exèrcit marroquí i agressions dels colons marroquins a propietats i ciutadans sahrauís.
Aquesta agressió ha deixat un nombre indeterminats de morts entre els civils sahrauís, més de 150 detencions i un nombre molt elevat de desapareguts, segons Human Rights Watch. En mig d’aquesta barbàrie el govern del Marroc fuig de les seves responsabilitats, amagant aquests fets a la comunitat internacional.
Uns incidents que, malauradament, s’afegeixen a una llista molt llarga dins d’un conflicte, el del Sàhara Occidental, que ja fa massa temps que dura. En els darrers 20 anys s’han negociat diversos plans de pau i s’han proposat diverses vies per a solucionar el conflicte però, finalment, no han acabat mai essent assumides pel Marroc.
L’actitud de la comunitat internacional, la Unió Europea i el Govern Espanyol no és prou decidida. Per tant, demanem, com la millor garantia per la Pau la suma d’esforços i el seu compromís amb l’àmbit internacional, vers el rellançament de les opcions de diàleg que han de permetre una resolució justa del conflicte.
La confusió i la manca de dades només es poden solucionar garantint l’exercici del dret de la llibertat de premsa. Cal que els mitjans de comunicació, a més d’observadors internacionals, puguin entrar lliurament i conèixer sobre el terreny el què ha passat, com ha passat i què continua passant.
PER TOT AIXÒ EXPRESSEM,
El nostre suport inequívoc a favor de la resolució definitiva i justa d’aquest conflicte. I a fer servir totes les vies al nostre abast per tal d’aconseguir una condemna d’aquests atacs i l’impuls d’una nova fase negociadora entre el govern marroquí i el poble sahrauí així com exigir el compliment de les resolucions aprovades en el marc de les Nacions Unides sobre el conflicte per ambdues parts.
Barcelona, 29 de novembre de 2010.
1 comentari:
Des d'ICV-EUiA sempre hem expressat no tan sols el nostre suport al poble sahrauí sinó també la condemna al govern marroquí i la denúncia de la passivitat del govern espanyol. No podem deixar a més que un cop més la situació del Sàhra torni al silenci.
Publica un comentari a l'entrada