S’ha posat en marxa aquest nou blog d’ecosocialistes d’Horta-Guinardó, un espai pel debat i l’opinió, obert a tota la gent que té ganes de compartir l’espai polític d’ICV als nostres barris. D’entrada felicitar aquesta nova proposta de la que participaré activament, llegint els articles, i escrivint de tant en tant, tot i que no tinc intenció d’abandonar el meu propi blog. (publicitat encoberta).
En moments de profunda desafecció política crec que és important poder obrir espais on reivindicar la política. No estic parlant d’un partit o de persones determinades. Estic parlant de parlar, sense embuts de política, en aquest cas centrats en la nostra actuació a Horta-Guinardó. Ningú pot dubtar que darrera de la nostra feina al Districte i sobretot amb el que representa el paper de la Regidora d’ICV-EUiA Elsa Blasco, hi ha tot un seguit de valors molt més enllà d’una gestió més o menys encertada. Durant els dos darrers mandats hem treballat molt i ho hem fet des dels nostres principis, però a vegades ens han faltat espais de debat i reflexió, com a organització política,i oferir eines per debatre allò que estàvem fent.
Queda una mica més d’un any per les properes eleccions municipals i per tant cal apostar per reforçar tots els àmbits on podem posar en comú com veiem la feina feta a Horta-Guinardó i quines creiem que són les prioritats de futur als nostres barris,. De forma habitual això ho anem treballant a l’entorn de la nostra participació als Consells de Barri o de les múltiples converses que tenim amb el moviment associatiu, però cal també fer-ho des de la visió ecosocialista, pensar en clau d’esquerra verda quin ha de ser el camí a seguir als nostres barris. En aquest sentit aquest blog ha de ser una eina important.
Pere Nieto
perenieto.blogspot.com
perenieto.blogspot.com
2 comentaris:
Treballarem per a que aquest blog i la seva extensió al Facebook pugui ser un espai de debat real.
Hem de donar comptes del que s'ha fet i és important que si més no, pugui arribar ja que la política municipal fora de la reforma sembla que no interessa als mitjans.
Trobo molt a faltar aquells moments inicials de la nova democràcia local en què els grans projectes s'acompanyaven del tractament de les petites coses. La doctrina Bohigas, per exemple, tan eficaç en les denostades (per què ?) places dures de Gràcia, que, copm era previsible, s'han demostrat carregades de possibilitats i de presència cívica. Vull dir que la cura del carrer, de la via pública, és molt i molt insuficient, al nostre districte: l'amabilitat i la vida de poble que caracteritza els nostres barris -més que a la majoria dels altres districtes urbans- és ben difícil, avui: s'hi ha instal.lat una incúria notable: les nostres voreres són ocupades per cotxes i motos, bicicletes zigzaguegen per entre la gent que camina sense cap respecte per ella, fins i tot en espais en què poden anar per la calçada sense gaire problemes. És com una okupació de terrenys vedats, com un tanto que s'apunten en la invasió dels "seus" espais de llibertat; gairebé tots els bancs de seure són pintats impunement, escupen les ganes de seure-hi; els nostres autobusos, circulant per carrers de difícil traçat (i és això que els fa més valuosos, precisament, com a mitjà de transport) es troben desprotegits davant els obstacles al seu pas, i tarden i tarden entre embussos que cap autoritat resol, ni quan se l'avisa; el soroll d'algunes motos i dels cotxes-disco pot ser eixordador, però no troba qui el reprimeixi, ni tan sols quan els uniformats hi són (que no solen ser-hi, això és cosa sabuda). Es reglamentà l'abús de tanques i anuncis publicitaris, però els nostres carrers són avui a vessar de banderoles anunciant tota mena d'activitats, la majoria ben privades (i les públiques només hi serien justificades en casos molt concrets), enlletgint el nostre paisatge visual, que hauria de contenir només el cel, arbres i edificis. Hem jugat ben fort per a disposar d'espai per als vianants en detriment dels vehicles privats (en sóc un promotor des del primer dia,i a fe que defensor contundent, fins per l'acció directa)però ara i adés s'ocupa per tota mena d'artefactes altre cop privats: terrasses de bars, motos, testos, anuncis de restaurants, contenidors fora dels seus espais predefinits, un llistat inacabable de coses que no hi han de ser. Davant les escoles, a les hores d'entrada i sortida de la canalla, cotxesque ocupen les voreres fins a la paret, quan el transport públic els hi pot dur fins a tocar (i més que els hi duria si no el bloquegessin). El soroll, un dels més greus i menystinguts problemes a què s'enfronta la nostra salut al nostre medi, campa per tot arreu i en totes les seves variants. La impunitat és gran.
Crec de veritat que és aquest estat de coses -i la molt repetida "proximitat" en boca dels nostres governants, que no aconseguim "palpar"- el que fa que cada cop més la política s'allunyi de les aspiracions de la gent,quan, curiosament, és la política, la preocupació i l'ocupació en la "polis" per part de tots, l'únic remei a aquest desgavell continuat en la vida quotidiana. M'oloro que -anem al fons del problema- el gran fiasco de la consulta de la Diagonal és una resposta desorientada -però ben inconstestable, ep !- a aquest estat de coses difús,que com un corc, mina la moral de la ciutat. La recepta és senzilla: el benestar entès no en la quantitat de coses que es fan, sinó en la qualitat de la vida és el que la majoria dels nostre veïns ens demana. Sembla poca cosa, però no ho és pas: hem perdut bous i esquelles pel camí del paternalisme i del "canvi" permanents. No cal dir que l'oposició partidària que patim encara pinta més malament. De manera que hauríem de canviar el xip, defensar i promoure les coses elementals, i molta gent ho agrairia. Jo, el primer, ja ho he dit ?
Josep M.
Publica un comentari a l'entrada